Durant tot un any, les alaquaseres i els alaquasers preparem el nostre poble per a les Festes Majors, però, sobretot ens preparem nosaltres per a compartir-les per tots el carrers, places i alberedes d’Alaquàs.
Preparar-nos vol dir estar oberts a cada instant i deixar que penetre en nosaltres l’alegria de trobar-nos amb la nostra colla d’amics o amigues, amb la família i gaudir dels actes programats, deixant a un costat el temps ordinari.
Enguany, la difícil situació que viuen moltes famílies ens obliga a ser més respectuosos i responsables i orientar els nostres esforços cap a l’austeritat en totes les despeses. A més, els recursos econòmics són més escassos i vull destacar el treball dels Clavaris de Sant Miquel, Clavariesses de l’Assumpció, dels Dolors, la Confraria de la Mare de Déu de l’Olivar, la Confraria de la Santíssima Creu, els Moros i Cristians perolers i la resta de col•lectius i associacions que participem per poder preparar unes bones festes.
Però de tota situació difícil se’n surt i Alaquàs és un poble amb un gran sentit de la responsabilitat i que sap lluitar pel seu futur. De la mateixa manera que la Festa es confecciona des del seu origen partint de les nostres tradicions més antigues, més arrelades; també s’adapta i evoluciona, sumant les propostes que ens traslladen els més joves per fer-la encara millor.
Alaquàs està en contínua transformació. Igual que les nostres festes, la ciutat creix sense perdre tot allò que ens singularitza, que ens fa ser el que som, de manera sostenible i equilibrada adeqüem la trama urbana a les necessitats dels veïns i les veïnes. Veiem com milloren l’avinguda del País Valencià, els accessos als centres escolars o com es transformen els nostres parcs i jardins, per destacar algunes de les últimes intervencions.
La creació de nous serveis públics per a les persones incideix en la nostra trama urbana, ho veurem amb l’ampliació del Centre Cultural de l’Olivar, ubicat en l’antic convent de les Religioses Oblates o com ha sigut la construcció de les instal•lacions esportives del Terç que a més permet als nostres esportistes disposar d’unes instal•lacions de primer nivell.
Les Festes de 2010 seran molt bones, perquè la gent d’Alaquàs entenem els moments de bonança i de dificultat i, sobretot, sempre hem mostrat un gran coratge per a afrontar el nostre futur. I, com no, el futur i el millor de les nostres Festes Majors, i del nostre poble, encara està per vindre.

Si vam ser capaços de recuperar el nostre passat obrint les portes del nostre Castell, ara serem capaços de superar aquesta crisi obrint les portes del nostre futur. Són moltes les persones que ho estan fent possible. Els nostres comerciants amb campanyes i propostes imaginatives com la Fira Outlet. Els nostres joves, aprofitant els cursos de l’Escola Municipal de Persones Adultes i del Centre de Formació de l’Ajuntament d’Alaquàs.
Tots voldríem tindre la resposta definitiva a la crisi, la mesura que resolguera els problemes que està generant al món, al país i a cada família del nostre poble. Tots saben que no és fàcil, però això no és una excusa vàlida. Cadascú de nosaltres sabem que hem d’afrontar la situació amb totes les nostres forces i des de l’Ajuntament estem proposant solucions perquè la gent d’Alaquàs tinga les millors eines a les seues mans per a superar aquesta situació.
Estem immersos en un profund canvi socioeconòmic que afecta tots els àmbits i tots els llocs. Vivim una crisi global amb efectes locals, per això comptem amb una lectura i una resposta des del nostre àmbit local, el nostre espai viscut. És a cada poble, també a Alaquàs, on aqueixa crisi pren el nom de cada persona, de cada necessitat, de cada esperança.
Als moments de dificultats es quan ens hem de créixer. És davant dels problemes quan hem de ser capaços de buscar solucions, d’estar més compromesos amb les persones i els que estem al front del govern hem de multiplicar el compromís.
No ens valen mesures passades. Hem de repensar-ho quasi tot: com administrem els diners que són de tots, quines són ara les prioritats de la nostra gent, en què es concreta la idea bàsica que és la Qualitat de Vida. I cal fer-ho al temps que es donen respostes concretes i eficients. Encara que d’una cosa no tinc cap dubte: de la capacitat de la gent d’Alaquàs per a sortir reforçada d’aquesta situació.
Aquest és el moment que ens toca viure, però l’ esperança en el treball per albirar el futur és immensa. I ho celebrarem.

No deixa de sorprendre’m que encara queden persones que pensen que el desenvolupament de l’activitat humana no incideix en el medi natural, no sé si pensar que hi ha qui peca d’ingenuïtat o simplement pretenen convéncer-nos que el benefici econòmic i un mal entés progrés justifiquen qualsevol fi.
No m’agradaria ser malinterpretada ni donar arguments que permeten la fàcil demagògia dels denominats negacionistes perquè sempre m’he considerat una fervent defensora del progrés, de l’evolució, de la importància de la investigació i el desenvolupament tecnològic que ens permeta resoldre problemes mèdics, ajudar-nos a eradicar la pobresa i la fam, a millorar les comunicacions o simplement fer la nostra vida més còmoda, però des del respecte al nostre entorn, fent de la naturalesa el nostre còmplice en l’exercici de l’activitat quotidiana, mai com un enemic a batre que ens molesta en el nostre avanç.
Fa poc vaig estar realitzant algunes etapes del Camí de Sant Jaume i vaig gaudir del paisatge de Castella i Lleó, La Rioja, Navarra i de Galícia, tan diferents paisatges, però tots em van impressionar de la mateixa manera, la seua bellesa contrària, radica tant en l’acció de les persones en un cas, a través de l’agricultura, com en la seua absència, en els boscos, en l’altre.
Que en el segle XXI encara queden persones tan etnocèntriques per a pensar que la naturalesa existeix únicament per al nostre servei, he de reconéixer que em fa enrogir. Som una espècie més sobre la terra, evidentment amb major capacitat d’incidència, com déiem, però una espècie més. Les nostres majors capacitats no han de suposar carta blanca per a acabar amb altres espècies al nostre capritx, sinó un major grau de responsabilitat en la seua atenció i protecció.
Les forces de la natura són extraordinàries, l’erupció d’un volcà ens està provocant un caos global que no podíem preveure ni previndre. I sovint pensem que la tecnologia i la ciència ho resolen quasi tot… Som part de la natura i ella ens tracta com a tal i s’ocupa de recordar-nos-ho.
Porte temps reflexionant si serà bo el fet d’haver perdut el temps de la naturalesa, m’agrada imaginar-me una partitura interpretada a dos veus, les naturalesa i els sers humans, seguint el mateix ritme, el mateix batec de vida, com el que dicten les estacions, les fases de la lluna movent les marees, ara vivim en la immediatesa, i no hauríem de confondre les possibilitats que ens ofereix la xarxa amb el temps que necessita un bosc a regenerar-se després d’un incendi.
Tots som responsables i tots som còmplices, no sempre tenim la possibilitat de participar en un programa de reforestació quan arriba la primavera –tota pedra fa paret- però tots i totes en la mesura de les nostres possibilitats tenim l’obligació de col·laborar, sabedors que cada vegada que accionem l’interruptor de la llum, encenem la calefacció o simplement cada vegada que obrim un aixeta de l’aigua estem fent ús d’energies i matèries primeres que requereixen per al seu tractament i transformació de processos industrials que generen importants índexs de contaminació. Consumim, per descomptat, però amb responsabilitat i respecte, encara em queden moltes etapes per a acabar el Camí de Sant Jaume i vull que els meus fills puguen fer-lo i els fills dels meus fills també; la pau i la tranquil·litat que produeix caminar per la naturalesa us puc assegurar que no té preu.

Cuidem la Terra
Cuidem la nostra llar

M’agraden les falles, m’agrada estar en falles, recordar el seu origen, com van sorgir fa una miqueta més de tres segles.

Tal vegada enguany, aquest complicat any, siga un dels què més sentit tinga evocar que les falles van nàixer com el ritu per excel•lència de benvinguda a la primavera. De les cases eixien mobles i trastos vells que s’ajuntaven en algun carrer o plaça central del barri per a cremar-los el dia de Sant Josep, deixant així espai en les llars per a la novetat que havia de vindre amb la primera. Les falles són renàixer, donar-nos l’oportunitat de tornar a començar, d’ocupar els espais amb il•lusió, amb esperança, amb el convenciment que podem construir, entre tots i totes, un món millor, més just, més equilibrat.

El foc funciona en aquest cas com un element purificador, positiu, canviar el món des de la nostra casa, des de la nostra xicoteta parcel•la personal, entenent des del més local allò que és universal: la convivència, el respecte i la tolerància.

Als trastos vells s’afegien, penjant de balcó a balcó, ninots confeccionats amb roba vella i farciments de palla al•ludint a personatges o successos del barri des d’una perspectiva irònica, jocosa, donant un exemple de societat madura, que és capaç de riure’s de si mateixa, dels seus propis errors, la crítica des de l’enginy, la comicitat com a element d’intel•ligència. Però m’agraden les falles perquè han sabut integrar totes les persones que al llarg de molts anys han anat venint, des d’Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa, i tants i tants territoris del nostre país, les falles com a element de coneixement de la cultura, dels senyes d’identitat d’un poble que ha sigut històricament acollidor, càlid, amable.

Per això enguany són més necessàries que mai les falles, el que simbolitzen, el que ens aporten, el que ens donen, perquè les falles sumen, ens permeten somiar que, per una vegada, tot és possible, que la utopia existeix, que la necessitem, sense metes no té sentit començar el camí, perquè només a un visionari o a un boig se li ocorre pensar que la prosperitat i la pau ocuparan algun dia tota la terra, només a un visionari o a un boig se li ocorre convertir en cendres el treball de tot un any, per a tornar a començar l’endemà.

Tot i que anem avançant en el reconeixement dels drets i de la igualtat de gènere, la qual cosa s´està plasmant en normes jurídiques, sabem que també en la realitat quotidiana encara estem molt lluny d´eixa igualtat. A mi m´agradaria compartir amb vosaltres unes quantes reflexions.
La primera idea versa sobre la presència de les dones en la vida pública. Considere importantíssima la partcipació de les dones en la presa de decisions, en la governança, en els càrrecs públics. A hores d´ara encara són majoria els homes que desempenyen càrrecs públics i és un repte per a la nostra societat que la dona s´incorpore als primers nivells de decisió.
Des del pensament feminista es reflexa un principi que me pareix important i que aferma que les dones, com a portadores de vida, que ho són, són una oprtunitat en eixa presa de decisions perquè comporten esperança, creació i futur. Jo comparteisc aquest pensament i pense que hi ha “altres” maneres de governar en femení, de viure en femení. Es precís governar no solament pensant “en ” les dones, sinó “amb ” les dones. Hem de fer possible entre totes i tots la igualtat.
Una altra idea versa sobre la solidaritat o ‘sororitat’. és un concepte molt potent que , segons Marcela Lagarde, es tradueix en germandat, confiança, fidelitat,recolzament i reconeixement entre les dones per construir un món diferent i percatar-se que totes som diverses i diferents. Les dones hem de teixir una potent xarxa de solidaritat i de complicitat que, fora de competitivitats absurdes, tingam la capacitat d´oferir una nova mirada per lograr acords d´intervindre, de proposar, d´impulsar, d´executar tantes i tantes coses….
Que vos sembla?
Que podem fer a tot arreu? I a Alaquàs?

En el Ayuntamiento de Alaquàs tenemos el deber de cumplir con nuestro pueblo, más aún en las circunstancias que estamos viviendo. Por este motivo, en los Presupuestos de 2010 hemos destinado el 56,7% en políticas sociales.
Además, hemos congelado los impuestos municipales y hemos articulado modos de fraccionamiento para facilitar los pagos. Sin embargo, no sólo hemos mantenido los servicios que se están prestando, sino que hemos incrementado un 18,9% el esfuerzo en servicios públicos directos a las personas, como las políticas socales, educativas, de fomento del empleo o deportes, entre otras. Por otra parte, los concejales y concejalas tenemos que dar ejemplo de austeridad y contención del gasto y hemos decidido reducir nuestras retribuciones y salarios un 5%, que se suman a las medidas en el mismo sentido que tomé al acceder a la Alcaldía el año pasado.
La adjudicación por parte del Gobierno de Zapatero de 3,2 millones del Plan de Inversión Local para 2010 nos va a permitir aumentar nuestras inversiones, y lo que es más importante, generar nuevos empleo. Lamentablemente, la Generalitat de Francisco Camps no está cumpliendo con los compromisos que contrajo con Alaquàs a través del plan Confianza, por lo que no dejaremos de exigírselos.
El Ayuntamiento está y estará con nuestra gente. Han sido muchos los ejemplos que los ciudadanos y las ciudadanas de Alaquàs hemos dado a lo largo de la historia de solidaridad, de compromiso democrático y de cohesión social, juntos saldremos de la crisis, con trabajo, dedicación y esfuerzo, porque todos y todas somos Alaquàs.
¿Qué opináis?

L’esport és qualitat de vida i a Alaquàs volem anar aconseguint, cada vegada més, millors quotes de benestar per a tota la nostra gent, des dels més menuts fins a les persones grans.

Dins de l’aposta de l’Ajuntament d’Alaquàs per la pràctica de l’esport, el dissabte 30 de gener a les 19 hores inaugurem les noves instal•lacions esportives del Terç amb l’espectacle teatral i piromusical ALAQUÀS 2010 realitzat amb la col•laboració dels clubs esportius i de les entitats culturals i ciutadanes del nostre poble que segur vos agradarà, el mateix que la resta d’activitats que s’han programat.

Des de d’axí, vull donar les gràcies a tots aquests voluntaris i voluntàries, perquè la seua col•laboració representa la participació de tot el poble.

Les Instal•lacions Esportives del Terç compten amb cinc camps de futbol i una pista d’atletisme que segur afavoreixen practicar aquestes modalitats d’esport. I no sols això sinó que tots i totes podrem gaudir d’un espai recreatiu i d’oci.

Aquest projecte ha segut finançat pel Govern d’Espanya amb el Pla Estatal d’Inversió Local amb 5,3 milions d’euros i que ha generat 70 llocs de treball i, junt a les instal•lacions Esportives del Bovalar, anem ampliant la xarxa d’infraestructures per millorar les condicions en la pràctica d’altres modalitats esportives.

Como todos sabéis, la situación que padece Haití después del terremoto del martes 12 de enero ha hecho necesaria una ayuda humanitaria urgente. Por ese motivo, el Ayuntamiento de Alaquàs, las asociaciones, colectivos, comunidad educativa y ciudadanos y ciudadanas de nuestra ciudad han organizado la campaña “Alaquàs solidària amb Haití” a la que me gustaría que os sumarais.
Los próximos jueves 21 y 28 de enero realizaremos una cuestación en todos los centros de enseñanza y por medio de mesas petitorias en el Ayuntamiento, el pasaje Amadeo Aguilar Laborda, la plaza de la Constitución y la avenida Blasco Ibáñez. El objetivo es coordinar el esfuerzo que cada cual pueda hacer para colaborar en la reconstrucción de ese país y canalizarlo por medio de la Cruz Roja.
También se podrá colaborar a través de las huchas que se han repartido entre las organizaciones, entidades y particulares que colaboran o ingresando donativos en la cuenta corriente “Alaquàs solidària amb Haití” número: 3094-0035-73-2096812520, que se ha abierto al efecto en la entidad colaboradora Caja Campo.
Los ciudadanos y ciudadanas de Alaquàs siempre hemos sabido ofrecer nuestra ayuda a quienes más lo necesitan, como demostramos ante al tragedia del maremoto de 2005 en Asia, y sólo puedo agradecer de antemano la colaboración que cada uno de nosotros pueda ofrecer por esta causa.

Sempre he pensat en la importància que té una ciutat o un poble en l’educació dels seus ciutadans/es. La família i l’escola són bàsics en l’educació però també la ciutat, així, en general, pot i deu ser educadora de fet. Per això és important que Alaquàs, com a membre de la Xarxa Mundial de Ciutats Educadores, haja obert el nou Espai Educatiu.

Els carrers, les places, la gent, tot allò que configura un poble o ciutat, el seu present, el seu passat, tot són elements educatius ben aprofitables. És així com el temps lliure, és a dir, el no escolar, adquireix un potencial extraordinari per plantejar allò que es diu educació no formal, per a diferenciar-la de l’educació escolar. Ambdues es complementen.

L’obertura del nou Espai Educatiu per part de l’Ajuntament al C. Venerable Mare Oviedo és un recurs més que es posa a disposició de xiquets i xiquetes entre 9 i 12 anys. En aquest espai educatiu es compta amb persones especialitzades en educació que posen a l’abast de xiquets i xiquetes la possibilitat de descobrir, aprendre, socialitzar-se i gaudir del temps lliure d’una forma creativa i enriquidora.

Les meues conviccions sobre l’educació, sobre la funció educadora de la ciutat o poble, sobre la igualtat d’oportunitats i, per tant, sobre la democratització de tots els recursos públics, em duen a la decisió d’augmentar les polítiques educatives i ara, de manera concreta, adreçades a un tram d’edat important. Aquest espai educatiu, junt al Centre Obert i Ludoteques van creant una important xarxa educativa en temps lliure.

M’agradaria saber el que tu penses i opines.
Què et sembla?

Estimats Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar,

Us escric esta carta en nom de tot el poble d’Alaquàs. Com Alcaldessa tinc l’honor i el deure de representar a tota la nostra gent i, per tant, us escric per demanar-vos allò que desitge per a totes les persones que som d’Alaquàs, però, especialment, per als xiquets i xiquetes del nostre poble. Estic ben segura que les vostres majestats ens ho concediran.

Encara que us sorprenga, vull un Arc de Sant Martí. Conta la llegenda que al final de l’Arc de Sant Martí, hi ha una olla d’or. Així es deia al conte del Mag d’Oz. Però no és això el que jo demane.

Vull que l’Arc de Sant Martí done lluentor tots els dies a dalt del Castell, que tots els colors il•luminen la nostra vida, els nostres carrers, les nostres cases, les nostres escoles, les alberedes i els parcs. Que cadascú dels seus colors ens regale un benefici.

El color verd ens mourà a tenir cura del mediambient, al manteniment de l’horta que ens queda, a la sostenibilitat a què en definitiva, sigam capaços de què Alaquàs cada dia valore més el planeta i la natura.

El color roig ens donarà la força i el coratge necessari per treballar de valent per a continuar construint el nostre poble, per generar ocupació i que totes les famílies puguen viure en dignitat.

El color blau ens regalarà serenitat i sobretot PAU, així, amb majúscula. Pau que a la nostra societat significa diversitat i diàleg justícia social i cohesió.

El violeta ens recordarà el nostre compromís amb la igualtat de gèneres, i ens recordarà també permanentment la igualtat d’oportunitats. L’educació garantirà este dret.

El taronja vetllarà perquè mantenim sempre l’esperança de què cada dia pot ser millor que l’anterior i que el futur és fruit del treball del present.

L’indi ens lliurarà de tots els temors i farà que les alaquaseres i alaquasers sigam valentes per afrontar els reptes que ens proposem.

El color groc ens il•luminarà com el Sol i ens guiarà les passes, cap a un temps nou de solidaritat i pau en Alaquàs.

Elvira García Campos
Alcaldessa d’Alaquàs