“La sanidad pública valenciana es insostenible”. Esta contundente afirmación está hecha por el catedrático de la Universidad de Valencia Gregorio Martín. Para hacer esta taxativa afirmación, se basa en el déficit de recursos destinados a la sanidad pública, el retraso de los pagos, el colapso de servicios… y, debemos añadir nosotros, en el modelo de sanidad establecido en la Comunidad Valenciana. Un modelo que opta por la gestión privada de servicios y que, bajo el aparente objetivo de rentabilidad y ahorro, lo que en realidad produce a medio plazo es el incremento de costes de todos los servicios sanitarios que acaban recayendo sobre las arcas públicas.

Esto lo estamos sufriendo también en Alaquàs. La Conselleria de Sanidad se comprometió hace más de un año en la creación y construcción de un Centro Auxiliar de Salud ubicado al lado del Mercado Municipal. No obstante, hasta el momento no se ha avanzado ni un solo paso para que esto pase a ser una realidad.

Las ciudadanas y ciudadanos de Alaquàs necesitamos, queremos, exigimos, esa creación y construcción del centro y con este objetivo se ha constituido la Plataforma por la Sanidad Pública en Alaquàs, apoyada por distintos colectivos cívicos de Alaquàs y este Ayuntamiento. No nos vale el argumento de que no hay dinero, de que ahora no es posible. El dinero y los recursos se aplican y se gastan en aquello que se considera y valora como importante. ¿Hay algo más importante que el derecho universal a una atención sanitaria? ¿Hay algo más importante que la salud de las persones? La salud y la educación son dos aspectos fundamentales del Estado del Bienestar a los que no debemos renunciar jamás.

Desde hace 14 años no se ha invertido en el incremento ni en la mejora de nuestro centro de salud. Alaquàs ha aumentado su población desde el año 1995 (fecha de apertura del actual centro de salud) en 8.000 habitantes sin que haya habido un incremento de servicios acorde con este aumento demográfico. Además, desde el pasado mes de abril, nuestro Centro de Salud de atención primaria ha pasado a tener también algunas especialidades, pero esto, lejos de resolver problemas, nos está produciendo un colapso en los servicios, una masificación en la atención y una enorme desconsideración hacia los pacientes. Y esto a pesar de la profesionalidad de todo el personal adscrito al centro de Alaquàs al que consideramos excelentes profesionales.

¿ Que opinais?

Jo també vaig estar en la manifestació NO A LA CORRUPCIÓ.

La corrupció està colpejant fort a la nostra societat i comença a aparèixer com una de les preocupacions més notòries de la gent. El fet de la corrupció es pot analitzar des de moltes vessants i també es poden apuntar diverses pistes per a resoldre aquest fet malèfic. Sovint ens preguntem sobre les causes que originen la corrupció i ens agradaria poder trobar solucions adients per acabar amb aquest a xacra com abans millor.

Hem de partir de la idea que els mecanismes de control dels processos administratius i democràtics són suficients, però l’afany de lucre, la falta de transparència i la falta d’ètica d’alguns polítics són algunes de les causes que originen la corrupció. Una vegada succeït el fet, cal que la justícia siga àgil i contundent.

Però la meva reflexió gira al voltant del perfil dels nostres polítics i de seua actitud a l’exercici democràtic del seu manament.

A la Manifestació NO A LA CORRUPCIÓ que va tenir lloc a València el dia 31 d’octubre em va cridar l’atenció una pancarta que deia: “Volem polítics més honrats, més humils, més responsables, més solidaris”. Pot ser aquesta breu petició posa de relleu un sistema de valors que la ciutadania espera i reclama dels seus governants, d’una manera senzilla, però clara. Perquè, en definitiva, un polític sempre ha d’estar al servei del seu poble.

Jo estic absolutament convençuda que quasi la pràctica totalitat de les persones que ens dediquem a la política actuem des de l’exercici d’una ètica pública, que valorem la seua importància i exigim la seua necessitat. Però també és cert que les excepcions, la corrupció en política fa botar pels aires tots els principis ètics i generen desconfiança en la política, promouen l’apatia política i acaben sent un virus que ataca el cor de la pròpia democràcia. I això és molt perillós.

No hem de caure en el parany de pensar que “tots són iguals” i hem de reivindicar i recuperar la POLÍTICA en majúscula, l’objecte de la qual és la recerca del bé comú dels integrants de la comunitat -bé siga local, autonòmica, estatal-. El bé comú no és sols la tasca del poder polític sinó també la raó de ser de l’autoritat política. El compromís social i polític ens dignifica com a persones.

Hem de treballar de valent per tal que la nostra societat cada vegada siga més democràtica i més forta, lluny d’interessos individualistes i d’interessos econòmics particulars.

Què en penseu?

Una abraçada.