La tertúlia al voltant del llibre Historia de una maestra, de Josefina 
Aldecoa, ens ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre la situació de l’educació a l’àmbit escolar i familiar als nostres dies, tot i que el context històric del llibre és completament diferent al nostre.
Amb molta participació per part dels assistents, hem anat desgranant totes les qüestions que l’autora ens va presentat al llarg del relat.
La novel.la és la historia que Gabriela, mestra en escoles rurals, conta en primera persona a la seua filla Juana. És també un retrat de la vida i la societat als pobles més abandonats d’Espanya entre 1931 i 1936.
Tota la història desprén ternura i bellesa, però l’amor que més brilla és l’amor per l’educació, per la cultura.
És també, un homenatge a tots als mestres de la República que tant vàren treballar per educar un país afonat en la més absoluta ignorància i on l’esglesia exercia una enorme influència i que a pesar de les dures condicions de treball no es limitaren a ensenyar el programa oficial, sino eixes lliçons de vida que eren necessàries de veritat per poder educar a la societat: convivència, igualtat, justícia…
JOSEFINA ALDECOA, (La Robla, León 1926 -2011) va centrar la seua tasca professional i gran part de la seua carrera literària al món de la infància i la pedagogia.
Néta i filla de mestres d’escoles rurals que participaren de l’ideologia de la Institució Lliure de l’Ensenyament, institució que va neixer a les darreries del segle XIX amb l’objectiu de renovar l’educació a Espanya.
Durant els seus estudis universitaris (licenciatura en pedagogia), es va moure als cercles literaris de la Generació dels 50, on va coneixer el seu marit, també escriptor, Ignacio Aldecoa.
Un dels punts clau de la seua trajectòria professional va ser la creació del Col.legi Estilo en 1959, on va projectar totes les seues idees sobre la nova pedagogia, uns principis completament oposats a les tècniques d’ensenyament del franquisme.