Corria el mes de setembre de l’any 1979. Un grup d’amics havien estat aquell estiu en la localitat de Muro (Alacant) on havien viscut i gaudit ben a prop les festes de Moros i Cristians. Van decidir traslladar eixa festa a Alaquàs i, coincidint en la cavalcada, isqueren dues filades, darrere dels camions, pels principals carrers del poble. En aquelles dues filades ja van eixir alguns membres del Cobertis.
Conten que van suar per a tindre els vestits i la banda i perquè estiguera tot a punt per al dia esmentat i que el públic assistent a la cavalcada es va quedar molt sorprés, tot i que aquesta festa pagana era aliena al que havien sigut les celebracions festives tradicionals en l´Horta Sud.
No ens ha d’estranyar que ploga quasi sempre el dia del desfile, tot i que aqueixa vesprada també la pluja va fer la seua aparició quan el transcurs de la desfilada anava per l’avinguda Miguel Hernández, sense que haguera plogut ni una gota en tot l’estiu. Això no va impedir que els nous moros avançaren, finalitzant la desfilada en la plaça d’Espanya.
Als pocs dies de la improvisada desfilada, es va realitzar una reunió per a concretar el projecte per a aquesta nova festa, i van decidir que ens anomenara “Moros i Cristians Perolers”. Havia nascut la festa de Moros i Cristians Perolers d´Alaquàs.
El Cobertis va ser una de les dues primeres comparses que es van constituir, si bé el nom es va adoptar en 1982, havent desfilat a l’any 1980 els fundadors amb el nom “Els grossos” en una filà de 10 moros i 7 mores.
En aquells primers anys feia de càbila la part de darrere del forn de la tia Conxeta (al Carrer Major). Desprès la guarderia “La Gallineta” i més tard la casa de la mare d’Adrià, la carnisseria del tio Pistoles, i un baix que havia sigut orxateria al carrer dels Benlliures. Finalment, hem acabat al Carrer Major, a la casa de Vicent Ferrer, el net del tio Tomàs l’Esporgador, on tenim la nostra càbila actualment.
Ací gaudim de la festa tots els anys, oferint el millor de nosaltres per tal que les festes de Moros i Cristians Perolers d’Alaquàs continuen tenint la màgia, el colorit i l’alegria dels seus origens; per a nosaltres és un punt d’encontre on ens reunim sovint per a disfrutar de la bona companya i la bona taula, incloent “el cava, que mai s’acaba”.
Com podeu veure a la porta de la nostra càbila al carrer Major 66, “Ací esmorza, dina, sopa i es feliç, la Filà del Cobertis”.
Carnestoltes 2002
