Poetes d’Alaquàs

Notes breus, 1

Ahir se’m va cremar un llençol.

El vaig cremar jo, amb la planxa.

Li vaig estampar un triangle color de pa torrat

per culpa de la tele.

Sempre tinc engegada la tele petita de la cuina

quan toca planxa:

un xiquet negre de la guerra

xuplava el pit de sa mare morta.

Se’m féu un nuc de pèl a la gola.

No se m’oblidarà:

la llet em va mullar el sostenidor.

Miren Agur Meabe

(Versió de Maria Josep Escrivà)

Calderes 2012

Arròs en fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,

plens d’infantil alegria,

ditxosos i satisfets,

tornaven a l’alqueria

dos pobres fematerets.

L’un i l’altre, a l’escoltar

les dotze, que en so de queixa

els cridaven a la llar,

tingueren una mateixa

idea: la del dinar.

El més menut, que li guanya

a l’altre que l’acompanya

en vivor, li digué així:

–«Si fores el Rei d’Espanya,

¿què dinaries tu hui?».

Alçant el front ple d’arraps,

i soltant la llengua prompta,

li contestà: –«¿Pués, no ho saps?

¡Quina pregunta més tonta!…

Arròs en fesols i naps».

«¿I tu?» –afegí el major.

El menut llançà un sospir,

i torcant-se la suor,

li replicà: –«¿Què he de dir,

si tu has dit ja lo millor?».

Teodor Llorente (1891)

Descarregueu les bases del Certamen de Poemes 2012

Cançó tranquil·la

Amor, amor, oh joia inalterada!

I de sobte ha vingut la primavera.

Felicitat es diu la teua galta!

La rosa, mineral de tan serena,

ens porta a colps de somni la vesprada.

És tan real o bes la veu primera,

encetant un camí sense nostàlgia!

Tendra de set, la meua mà t’espera:

amor i amor, carn nova, reposada!

Ulls, cel un de remor, vida promesa.

Rossinyols improvisa cada branca,

rossinyols o banderes de dolcesa!

Tu i un mot descansat en la constància.

Inútilment ens cridarà la pressa.

Amor, oh cor, oh claredat que guanya!

Joan Fuster (1949)