PSPV-PSOE

Fou una salvatjada per part del PP començar la guerra de l’aigua. L’aigua es un tema importantíssim on tenim tots molts interesos i emocions posades i que ha provocat moltes guerres en el passat. Només s’ha de tindre una miqueta de cultura i de coneiximents d’història per saber, per exemple, que la majoria dels pobles del Túria són pobles-castells que s´han vist implicats en guerres i pleits pels aprofitaments de l’aigua del riu. Hi ha grups polítics, com el PP, que no tenen problema en encetar guerres si pensen que ells poden treure un profit econòmic. Són els senyors de la guerra, no els importen els morts, ells només pensen en el seu benefici personal.

El PP de Zaplana i Camps decidiren que el model econòmic de desenvolupament del País es fonamentava en la construcció d’apartaments, urbanitzacions i camps de golf al llarg de tota la costa des de Castelló a Murcia venent les cases a jubilats anglesos, francesos i alemanys. Turisme, tercera edat i oci. Açò suposava oblidar-se de les industries tradicionals valencianes del tèxtil, calcer i fusta, però la construcció donaria faena a tots. Primer la construcció seria el motor de la nostra economia i després els valencians treballaríem en el sector servicis com a cambrers o dependents de comerços atenent els nouvinguts. Només feia falta tindre suficient aigua potable perquè la zona de la costa valenciana té els aqüífers esgotats i en risc de salinització per la seua sobreexplotació. Conclusió, agafem aigua del Xúquer i de l’Ebre. “Lo que hi hi ha a Espanya es dels espanyols” i la portem cap als nostres solars.

El benefici era doble, per una part la construcció del trasviament donava inversions a les constructores durant alguns anys i per l’altra es revaloritzaven els solars que ells havien comprat per quatre xavos. L’obra pública la paguem tots els ciutadans, els apartaments i xalets els paguen els estrangers i els nacionals ens endeutem en hipoteques per comprar-nos el pis i ells a guanyar dinés amb les revaloritzacions dels solars. Tot açò al crit que l’aigua es de tots, que hem de ser solidaris (en els pagaments i en amollar l’aigua) i que els catalans ens tenen rabia. Això si, a pagar tots i a fer negocis ells.

¿Qui necessita aigua? ¿Els agricultors? Mentida. Hi ha excés de producció agraria. Les collites no tenen preu per excés de producció. En canvi el preu que ens arriba als consumidors es excessiu. Els agricultors, els propietaris agraris, aguanten l’activitat agraria pel valor de la terra, pel seu valor com a solar. Mireu com en la poqueta horta que queda a Alaquàs la majoria dels camps estan abandonats. Només l’espavilat president de la Comunitat de Riegos del Levante d’Alacant, que es presenta com a agricultor però que es un propietari-constructor, continua dient bobades i prepara manifestacions d’agricultors a base d’autobusos i bocates de mortadel·la.

¿Que els passarà als propietaris d’Alaquàs, Aldaia, Torrent o Quart que li havien venut a Llanera els seus camps de tarongers del Pla de Quart a 12 milions de pessetes la fanecada i només n’han cobrat 2? ¿S’ha acabat ja la bufa immobiliària dels especuladors?

Ara al PP-Camps li s’estan desmontant les mentides. Alcaldes del PP d’Alacant i Murcia (Totana) estan sent imputats per escàndols urbanístics. Ja no tenen prou per amagar la veritat amb la publicitat i les mentides que diuen a Canal Nou, ni amb els milions que tots els anys li donen a la Fundación Agua y Progreso per fer-los propaganda. Ara, ni Rajoy vol posar en el programa electoral del PP el trasviament de l’Ebre. ¿També s’ha venut Rajoy a l’or català? Les mentides han quedat patents. S’agafa més prompte a un mentirós que a un coixo.

Des d’Alaquàs li oferim al PP l’aigua que tots els anys ens porta la rambleta d’Aldaia i que inunda els nostres carrers. Que se l’enduguen i que facen tots els camps de golf i les urbanitzacions que vullguen.

Vicent Soriano

Les eleccions generals de 2008 estan ja molt pròximes i al Partit Popular, i al sr. Rajoy en particular, se’ls ompli la boca prometent l’increment de places escolars d’Educació Infantil de 0-3 anys. Però són creïbles aquestes “promeses” del Partit Popular?

És fàcil prometre, oferir quan se sap que no es va a governar, perquè és ben cert que quan el PP ha governat a nivell estatal, l’Educació, i més l’Educació Infantil no ha estat precisament una de les seues prioritats, per dir-ho d’una manera suau.

Però hem de dir que l’educació també és competència de la Generalitat Valenciana (PP).  I si tothom pensem que l’Educació Infantil és tan important.

Per què la Conselleria d’Educació (PP) no crea una xarxa d’escoles infantils que donen cobertura a la totalitat de les demandes existents?

Si ens fixem en la Política Educativa de la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular, veiem com no s’està creant cap Escola Infantil per part de Conselleria i han de ser els Ajuntaments els que posen en marxa aquesta important i necessària iniciativa i també les empreses privades.

Diuen que “l’Economia és una manera de pensar” i és clar que els recursos econòmics dels valencians van cap a “una manera de pensar”, van cap a altres aplicacions com són projectes espectaculars –cultura d’entreteniment- però que no reverteixen en els drets fonamentals de les persones en un estat del benestar com són educació i sanitat.

A diferència del Partit Popular, que en vespres d’eleccions converteix en “promesa electoral” l’increment de places escolars d’Educació Infantil, el Partit Socialista, amb Zapatero al front, no sols es compromet a un increment de places d’Educació Infantil, sinó que afirma la UNIVERSALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 com un dret de tots els xiquets i xiquetes i el que és més important: no és una promesa sinó que ja és CAPÍTOL PRESSUPOSTARI per a l’exercici 2008 amb una assignació de 100 milions d’euros aproximadament que cobriran unes 60.000 places. Actualment sols un 15% de xiquets i xiquetes de 0-3 anys estan escolaritzats a nivell estatal en escoles públiques, concertades i privades. Amb aquesta mesura i de manera progressiva, el Partit Socialista es compromet a anar cobrint àmpliament la xarxa d’escoles necessàries.

Per als socialistes, el dret a l’educació de totes les persones i al llarg de tota la vida és irrenunciable a la nostra societat. A Alaquàs just ara al començament del nou curs escolar 2007-2008 es donen uns fets educatius importants: l’obertura de la primera Escola Infantil Municipal L’Alqueria i la nova ubicació de la Formació de Persones Adultes al Castell d’Alaquàs, entre d’altres.

Avui parlarem de manera concreta de L’ESCOLA INFANTIL L’ALQUERIA. Amb la creació d’aquest centre educatiu es posa de manifest la prioritat per als governs socialistes, en aquest cas el d’Alaquàs, d’apostar per l’educació de les persones més menudes del nostre poble, que el projecte de la nova escola tinga un plantejament educatiu perquè l’oportunitat d’accedir a l’educació a les poques setmanes del naixement afavoreix sense dubte al creixement social dels xiquets i xiquetes, també afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar i, com no, compensa situacions educatives des de la igualtat d’oportunitats que tenen els més menuts d’Alaquàs.

L’Alqueria és la primera de les Escoles Infantils Previstes. Continuarem apostant per una educació compensadora de desigualtats, de qualitat i en definitiva assentada en els valors democràtics.

Una vegada més són els ajuntaments els que deuen fer front a unes prestacions que ens pareixen imprescindibles, però amb recursos municipals i de les pròpies famílies. Hem de continuar demanant que l’ensenyament siga gratuït per a tothom i per a tota la vida.

Lluny de vanes promeses, fem realitat que els pressupostos puguen revertir de manera significativa en EDUCACIÓ INFANTIL.

Elvira García

Alaquàs necesita la construcción de otro centro de salud y de un centro de especialidades para recibir una atención sanitaria digna.

El aumento de población en Alaquàs, la falta de previsión y desatención por parte del gorbierno del PP en la Generalitat (Conselleria de Sanitat), nos ha llevado a uno de los problemas más importantes de nuestro pueblo. Las listas de espera y las demoras en la atención en el Centro de Salud de Alaquàs.

¿Pero cómo se llega a ésta situación? Es obvio que en vez de atender este grave problema, nuestra Conselleria de Sanitat (PP) (digo nuestra porque es lo que quisieron la mayoría de los ciudadanos en las urnas, aunque realmente piensan que sólo es de “ellos”), da más prioridad a las actuaciones sanitarias de mayor alcance mediático (las que los hacen salir más en la tele y en los periódicos) que a la atención básica que nos interesa más a la persona de la calle (sobre todo a nuestros mayores con pocos recursos y a todos en general). Esto me recuerda cada vez mas al sistema de EEUU de sanidad para pobres y sanidad para ricos y a la desmantelación de la sanidad publica que padeció el Reino Unido por parte de Margaret Thatcher, que sufren ahora los ingleses de a pie.

En Alaquàs nos siguen denegando año tras año, y ya van muchos, la construcción de un nuevo Centro de Especialistas (C/ Sabater Forner, ahora parking de coches en espera), aun teniendo los terrenos gratis (cedidos por nuestro ayuntamiento a la Conselleria tiempo atrás), además de no construir otro Centro de Salud que por número de habitantes nos corresponde.

En general el abandono de la sanidad publica es patente. Esto se refleja cada vez más en la falta de personal (el personal sanitario trabaja con personas y no manufactura productos, ya que el enfermo necesita que lo escuchen y lo atiendan con dignidad) y en el deterioro de la asistencia, así como la derivación de los presupuestos, que tendrían que ir a Sanidad a los llamados planes estrella.

Todo este panorama genera un clima de crispación que desemboca en la manida frase “la próxima vez me voy al de pago”, a la medicina privada (siempre para unos pocos en detrimento de la mayoría). Que casualidad que los nuevos hospitales no se acaban nunca de construir y además serán de gestión privada. El mejor de los logros de la democracia fue que la sanidad llegara a todos sin distinción y en las mejores condiciones pero el PP ya se está encargando de truncarlo.

La salud no tiene precio. Exijo menos fastos faraónicos (que nos empeñaran para años) y más sentido común al gobierno de la Generalitat.

EL NUEVO CENTRO DE SALUD Y DE ESPECIALIDADES…. ¡YA!

Rafael Esteban

Ens ha arribat per correu electrònic la següent notícia, que encara que ja té un cert temps i no està directament relacionada amb el nostre poble pot ser no siga coneguda per tots i pert tant volem fer-vos partícips. Des d’ací, els socialistes d’Alaquàs volem expressar la més radical condemna dels fets així com expressar la nostra solidaritat amb Santi Rosado i la gent del BLOC de Mislata.

Només per a la vostra informació Santi Rosado, cap de llista del BLOC a Mislata fou fa uns dies apallissat per membres d’España 2000 (organtizació d’extrema dreta) a l’eixida del centre autogestionat ‘La quimera’, al qual hi és associat. Segons pareix, uns joves d’entre 16 i 18 anys llançaren cudols a la porta del local a les 02:00 h. En eixe moment, Santi i un company eixiren del local per a veure-li’ls la cara, doncs este tipus de comportament s’havia repetit en eixos joves en més de 10 ocasions i la policia sempre havia tingut com a resposta que, si no els identificaven, ells no podien fer res. En el moment d’eixir i seguir-los, separats Santi i el company per a cobrir els dos carrers, els xics es posaren a insultar de lluny a Santi al crit de ‘piojoso’ i ‘rojo’, sent respostos per Santi al crit de ‘fatxes’. En este moment, quatre homes eixiren d’un costat i al crit de ‘nosotros somos fatxas’ i ‘arriba España’ colpejaren a Santi, malparant-li l’ull dret, desgarrant-li part de l’orella dreta i propinant-li diverses patades a terra abans de que ell poguera fugir. Després d’anar a l’hospital a que li posaren punts i li curaren la resta de ferides, Santi anà a denunciar el fet, resultant-li impossible fer-ho en valencià perquè, segons els policies, cap d’ells l’entenia, raó per la qual redactà ell mateixa la denúncia sense col·laboració de la policia i la presentà en la seua llengua, lamentant també el fet de que se li negara el dret constitucional d’emprar-la. Tot això succeïx després de que la jutgessa de Mislata absolguera a España 2000 apenes unes setmanes arrere pel haver penjat als fòrums de la seua plana web les dades de Santiago instant a que se li fera ‘una visita’. La jutjessa ni tan sols premetre a Santi parlar al juí. El mateix José Luís Roberto, president d’España 2000, president d’ANELA (Asociación Nacional Española de Locales de Alterne) i amo, entre d’altres empresses, de El cobrador del frac o de Levantina de Seguridad, li va advertir a l’eixida del jutjat que es tornarien a veure. La visita, segons pareix, ja l’ha fet.

Per favor, copia este text i reenvia el correu. La premsa no se’n farà ressó perquè estes coses no els convé que la gent les sàpia.

I recorda que la violència és el mitjà dels covards, la paraula ho és del intel·ligents.

Tots som Santi Rosado!

Es veritat, tenim proves. Els hem pillat en públic i en privat. Us reproduixc dos titulars de premsa i us done una notícia de primera ma:- “Bloc y PP se reparten el poder en la Ribera Baixa” El País. 25 d’octubre de 2007. Pàgina 3.- “El lider del PP de Burjassot toma el control de la empresa pública con el voto del Bloc” Levante. 25 d’octubre de 2007. Pàgina 24.- Ara ve la noticia. El darrer dijous d’octubre, al acabar el ple de la corporació municipal vaig pujar a deixar els documents al despatx del PSOE que està enfront al del PP. La meua sorpresa fou molt gran quan vaig vore que s’obrien les portes del despatx del PP i allí estava Raül, persona molt propera al lider del Bloc Vicent Forment, en amable conversació amb els del PP. Només diré en descàrrec del PP que Molina se’n ixque corrent (Molina també es testic). Més tard em vaig trobar a la porta de l’Ajuntament a este xicot i Laura Sena i quan li vaig dir que l’havia vist em respongué que havia anat a vendre loteria del Bloc. Jo no sé si és veritat, ni si el PP li comprà loteria. Jo per si hi ha cas li’n vaig comprar 12 euros. Quin comentari puc fer de tot açò? Que el PP i el Bloc van de la ma a Alaquàs això es una cosa evident. Només cal seguir els titulars i les informacions de premsa del Levante. Que tenen tot el dret del món a anar de la ma i a besar-se en els morros, ningú ho posa en dubte, és més, donariem la vida i la nostra llibertat perquè ells ho continuaren fent. Faltaria més. El PSOE ha sigut, junt a d’altres grups, el defensor de la igualtat de drets. El que no tenim clar és si el PP ho faria. Allí és on te una primera contradicció el Bloc. No el PP que és molt coherent. Però això son problemes de parella i jo no sóc ningú per a posar-me pel mig perquè em poden dir que tot son cels i a lo millor és veritat.

Potser jo tinc enveja. Sí, crec que estic gelós de Toni Monzó. M’imagine que això que els uneix és el voler que l’Escola d’Adults no estiga en el Castell, o que no es construisca el Centre d’Especialitats a Alaquàs, o que la Generalitat de Camps haja posat una merda (ja m’ha eixit el meu jo interior malparlat) en la remodelació de l’avinguda Blasco Ibañez o en el nou centre esportiu del Bovalar. També coincidiran que la TV3 no es veja al País Valencià, que a Acció Cultural li posen una bona multa i que a les Trobades comarcals de les escoles en Valencià la Generalitat els negue suport econòmic. Sí, estic gelós. Aprecie personalment a Vicent Forment i m’haguera agradat molt que l’informàtic l’haguera deixat presentar-se en les nostres llistes en les dos darreres eleccions locals i que haguera continuat de regidor d’urbanisme, però els aristòcrates no el deixaren. Que em de fer, haurà de continuar venent-los loteria als del PP o serà que Toni i ell “hablan catalán en la intimidad”?

Vicent Soriano Besó (Un amante despechado)

¿Cómo llamaríamos a alguien que durante mucho tiempo está defendiendo una posición, y de repente pasa a defender la posición contraria sin solución de continuidad? ¿Y si además lo ha hecho ante las cámaras, quedado registrado en periódicos y televisiones, y con una súbita amnesia ya no lo recuerda?

Pues veamos las siguientes declaraciones que se han producido estos últimos días:

Acebes, lunes 29 de octubre: ‘el PP nunca ha avalado que hubiera conspiración alguna en los atentados de aquel terrible 11 de marzo de 2004’.

Zaplana, miércoles 31 de octubre: ‘el 11-M nunca debió de marcar la agenda política’

Durante más tres años el Partido Popular ha estado sembrando sospechas sobre la autoría del 11-M, sobre la procedencia y custodia de algunas de las pruebas, sobre el tipo de explosivo empleado, acusando de manera soterrada acusando a los socialistas de que sabían de lo que iba a pasar en los días previos a esa fecha; alentando, en definitiva, la teoría de la conspiración. Y lo han hecho de manera continua, en colaboración con algún diario y emisora de radio, reconocidos por su radicalidad de extrema derecha, para que permanentemente se estuviera hablando de ello. Y ahora, de golpe, sin la más mínima vergüenza, cambian 180º de rumbo, como si los españoles y españolas fuéramos tontos. Ahora que la sentencia del tribunal que ha juzgado los hechos ha descartado, a partir de las pruebas, la intervención de ETA en el atentado: ‘ninguna de las pruebas sometidas a contradicción en el plenario avala la tesis’. Que ha corroborado que las cadenas de custodia de la furgoneta Kangoo y de la mochila de Vallecas, ha sido impecable, así como ha ratificado la procedencia del explosivo. Que también ha ratificado la gran labor del juez instructor, Juan del Olmo, y la fiscal, Olga Sánchez. Y, por último, que se ha establecido la responsabilidad en la célula islamista, la mayoría desaparecidos en la explosión de Leganés, y los condenados el miércoles.

La actitud del Partido Popular sonroja e indigna. ¿Pero qué podíamos esperar de personajes como Zaplana y Acebes, que se atrevían a mentir a todo el país, en vísperas de unas elecciones, sobre la autoría del mayor atentado ocurrido en España (192 muertos y 1.841 heridos), cuando ya sabían que el fundamentalismos islámico era la principal línea de investigación, sólo porque eso les interesaba electoralmente?

Cada vez que los veo aparecer en la televisión me vienen a la mente aquellos momentos, y si no fuera por lo trágico, se me aparecería una sonrisa, porque sé que son los peores candidatos que el Partido Popular puede presentar. Y confirma, también, la falta de liderazgo de Rajoy, que no sólo los tiene a su lado, sino que son su cara, su voz y su cerebro.