El 15 de desembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrero com a Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Un any més, amb la intenció de commemorar aquest dia, a la Biblioteca hem preparat un punt d’interés amb una selecció de llibres infantils i no tan infantils. El punt d’interès es mantindrà des del dia 10 fins al 18 febrer. L’OBJECTIU ÉS LA DIVULGACIÓ I LA VISIBILITAT DE LES DONES I XIQUETES QUE HAN TINGUT UN PAPER RELLEVANT AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA.
Com a capçelera d’aquesta sel·lecció, trobem la colecció Miranda, gràcies a la col·laboració de l’Àrea d’igualtat. Junt a aquesta, hem posat a la vostra disposició una àmplia selecció d’obres de dones o relacionades amb elles des d’una perspectiva de gènere on podem trobar vertaderes obres Mestres; així com llibres per a realitzar experiments, o llibres divulgatius sobre ciències com la física o la químic; llibres per a realitzar experiments, per a aprendre robòtica, sobre ciències com la física o química entre d’altres, que de ben segur agradaran a tota la família. El conjunt de la sel·leció de llibres va dirigida a un public heterogeni, tenint en compte als primers lectors.
La colecció Miranda està composada per 15 llibres els quals pertanyen a una sèrie de biografíes, on la protagonista, Miranda de 8 anys, relata en cada llibre la vida de 15 dones, amb la seua propia veu i el seu punt de vista. La col·lecció il·lustrada dels germans Miranda, Itziar i Jorge, va dirigida a públic de 8 a 10 anys; la qual dona vida a dones pioneres en diferents camps que han deixat, a més de les seues petjades, una senda oberta per a recórrer. Moltes d’elles han tingut un paper decisiu en la nostra història.
Entre elles trobem científiques, com ara: Marie Curie o Jane Goodall; altres relevants com: Cleopatra, la reina d’Egipto, o Indira Gandhi, la primera dona presidenta de la India; i destacades representants de diferents àmbits de la cultura com la famosa pintora Frida Kahlo, la cantant Billie Holiday o l’escriptora Emily Brontë. Engrosseixen també la col·lecció la intrèpida aviadora Amelia Earhart; la bella actriu, però també brillant enginyera i desconeguda, Hedy Lamarr; la injustament tractada reina Joana I de Castella o més coneguda pel sobrenom de Juana la Loca; la dissenyadora de moda Coco Chanel; i l’extraordinària esportista olímpica Nadia Comăneci. També formen part de la col·leció: Hildegarda de Bingen, compositora, escriptora, filòsofa, científica, naturalista, metgessa, polímata, abadessa i mística, a més de Concepción Arenal i Eva Perón.
QUANTES REFERENTS CIENTÍFIQUES CONEIXEM? Pioneres en física i química, en biología, en medicina, en bioquímica, en astronomía i astrofísica, en arquitectura, premis nobel. Açí us deixem unes quantes i una breu historia dels descobriments que van fer. Estem segures que n’hi ha moltísimes més. Ens ajudes? Us deixem alguns exemples.
Hipatia de Alejandría, Marí Andrea Casamayor (Zaragoza), Carol Greyder, Carolyn Porco, Thérese Tréfouël, Augusta Ada Byron, Lise Meitner, Elizabeth Blackburn, Flora de Pablo, Valentina Tereshkova, Tu Youyou, Augusta Ada Byron (Condesa de Lovelace) millor coneguda com Ada Lovelace, Sophie German, Emmy Noether, Mae Jemison, Caroline Herschel, Tewhida Ben Sheikh, Françoise Dolto, Rose Dieng-Kuntz, Stephanie Wilson, Katherine Johnson, Alice Miller, Dorothy Hill, Grace Hopper, Wangari Maathai, Juliana Rotich, Lise Meitner, Barbara McClintock, Rosalind Franklin, Rachel Carson, Josefina Castellví, Jocelyn Bell, Carol Greider, o l’espanyola Margarita Salas.
Margarita Salas (Asturias 1938-2019), ha sigut un referent indiscutible de la ciència a Espanya. Va formar part del primer equip de treball que, en el Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC de Madrid, va introduir un nou i poderós àmbit d’investigació: la biologia molecular. Va deixar un ric i extens llegat compost per més de 350 publicacions en llibres i revistes nacionals i internacionals. Va aconseguir, a més, 8 patents, i ha impartit almenys unes 400 conferències en fòrums nacionals i internacionals.
María Blasco, (Alacant 1965- ), s’ha preocupat activament que la ciència relacionada amb el càncer i l’envelliment arribe al coneixement de tots. Es va doctorar en Bioquímica i Biologia Molecular per la UAM i va treballar sota la direcció de Margarita Salas en el “Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa”. Va donar a conéixer al món científic la importància que té la telomerasa per a mantindre estable la divisió cel·lular. Després de rebutjar atractives ofertes de treball als EE.UU., va decidir crear el seu propi equip d’investigació a Espanya. Va ser nomenada cap de grup en el “Departament d’Immunologia i Oncologia”, pertanyent al Centre Nacional de Biotecnologia, del CSIC. Actualment, és la directora del CNIO i el seu equip ha contribuït a consolidar la hipòtesi de l’impacte dels telómeros i de la telomerasa en la salut i en l’envelliment. Valorada directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques a Madrid.
Elena García Armada (Valladolid 1971 – ), enginyera espanyola que lidera el grup que ha desenvolupat el primer exoesquelet biònic del món per a xiquets; és coneguda a nivell mundial. Doctora en robòtica, en 2007 va ingressar en les escales científiques del CSIC.
Paloma Domingo (Madrid 1959 – ), és una científica i gestora espanyola, llicenciada en Ciències Físiques especialitat d’Astrofísica i doctora en Informàtica. Va ser professora en la Universitat Carles III de Madrid i va desenvolupar un programari per a l’empresa de telecomunicacions Entel. Des de 2018 és la Directora General de l’entitat Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia
Carmen Artigas (Vilassar de Mar 1968- ), química i Postgrau de Direcció d’Empreses Industrials en I’IQS School of Management. Fundadora de Synergic Partners, qui va produir a més la primera generació de científics de dades a Espanya, una professió que no existia fins llavors. Al gener de 2020, va ser nomenada “Secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial”, dependent del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.
Marta Macho (País Vasco 1962-), llicenciada en Matemàtiques. Professora d’Universitat. En 1987 va començar a treballar amb el Dr. Gilbert Hector de la Université Claude Bernard de Lió, allí es va doctorar en 1996 amb la tesi ‘Isomorphisme de Thom pour les feuilletages presque sans holonomie’ (Isomorfismo de Thom para las foliaciones casi sin holonomia). També és professora de Geometria i Topologia de la UPV. Entre els seus temes d’investigació es troba la Teoria geomètrica de foliacions. Premiada en diverses ocasions, destaquem el Premi Igualtat de la Universitat d’Alacant pel seu treball divulgatiu i accions a favor de la visibilització de les aportacions de les dones científiques en el progrés social, 2015. És coautora de ‘Dones en la Ciència’, una guia didàctica sobre el paper de les dones en la història de la ciència.
Flora de Pablo (Salamanca 1952) és doctora en Medicina, Diplomada en Psicología i especialista en biologia cel·lular i molecular en el desenvolupament d’investigacions en relació amb les funcions de la proinsulina i la dopamina. Especialitzada en biologia molecular se centra en la investigació de processos de proliferació, diferenciació, competició i mort de les cèl·lules. A més, no ha deixat la lluita pel reconeixement del treball de les dones en la ciència a través de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues.
Ángela Ruiz, mestra, pedagoga i inventora espanyola, reconeguda como la precursora del llibre electrònic. Es va caracteritzar per una vocació innovadora i inconformista, de servei desinteressat, compromés i entusiasta cap als seus alumnes i la seua comunitat, després de finalitzar el seu treball s’acostava a les llars dels seus conveïns, majoritàriament analfabets, per a fer-los classes particulars sense cap contrapartida.
Bárbara McClintock (Hartford 1902-1992). Va deixar un important descobriment en el camp dela genètica, es va especialitzar en la citogenética i va obtindre un doctorat en botànica l’any 1927. Teoria del gens ballarins, relevant fet que va descobrir que els gens eren capaços de botar entre diferents cromosomes. Hui, és un concepte esencial de la genètica.
Jocelyn Bell o Susan Jocelyn Bell Burnell(Belfast 1943- 1974), és l’astrofísica britànica que va descobrir de la primera radiosenyal d’un púlsar i el seu descobriment va ser part de la seua pròpia tesi. No obstant això, el reconeixement sobre aquest descobriment va ser per a Antony Hewish, el seu tutor, a qui se li va atorgar el premi Nobel de Física en 1974. Aquest injust acte, va ser qüestionat durant anys, sent fins hui un tema de controvèrsia.
Lise Meitner (Viena, 1878 – Cambridge, 1968) Física sueca d’origen austríac. Va estudiar física a Viena i va treballar com a ajudant de Max Planck, mesurant les longituds d’ona dels raigs gamma. Va descobrir l’isòtop radioactiu *protactinio-231 en 1917. Albert Einstein la va elogiar com “la Marie Curie alemanya”.
Emmy Noether, podria considerar-se com la dona més important en la història de les matemàtiques i de fet, cal destacar que entre altres punts, així la considerava Einstein
JOC
I estem segures que hi ha moltes més a les quals no se’ls ha donat visibilitat. Coneixeu alguna més que no aparega en la nostra llista?. Compartim amb vosaltres un joc que us podeu descarregar per a jugar amb els més xicotets (recomanable a partir de 5 anys). Si obriu l’enllaç trobareu l’activitat i molta informació envers el paper de les dones en la ciència.
¿Quién es ella? – 11de Febrero
REFLEXIÓ DE LA BIBLIOTECARIA:
A hores d’ara, la ciència i la igualtat de gènere són vitals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La comunitat internacional està fent un gran esforç per a inspirar i promoure la participació de les dones i les xiquetes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per a desembolicar-se en el camp de la ciència i en altres àmbits.
Tot i això, el personal de la biblioteca us recomana que aprofiteu l’ocasió i ens visiteu. Tots podem ser partícips de les aventures que ens mostraran els llibres! #laculturaesvida