Saps de què tracta un club de lectura? Segur que si ets dels quals els agrada llegir, en alguna o més d’una ocassió has sentit almenys curiositat per formar part d’un o saber de què es tracta. Un Club de Lectura, a la biblio d’Alaquàs, amaga molts misteris envers una taula, algunes cadires i un té calent.
És un espai on ens reunim per a compartir, llegir i debatre les obres. Aquestes reunions, a priori, no tenen la intenció de generar nous lectors. Els que venen a les reunions ja ho són, molts davant l’atenta mirada de descobrir escriptors i escriptores noves o alguna joia que se’ls ha passat. A més, al meu entendre, existix la possibilitat de ser millors lectors. Us deixe unes dades sobre els hàbits de lectura i compra els últims anys.
Els beneficis dels clubs de lectura són múltiples, des que són un suport per als usuaris a l’hora de socialitzar, com per a aprendre a expressar-se en comunitat; a respectar les preferències i opinions de la resta, a explicar les seues idees i a saber llegir entre línies. No tens excusa per compartir amb nosaltres les teves impressions. T’esperem! El millor de tot, no has de fer despesa; nosaltres te proporcionem el llibre en préstec. #cultura de la participación
Sobre «Las chicas de campo»
O’Brien pinta un carrusel riquíssim de personatges. «Las chicas de campo», pertany a una trilogia no exempta d’humor. Ens submergix en el cor de la Irlanda rural, explorant la complexitat de les relacions humanes, l’opressió cultural i la lluita per la llibertat en un context conservador. Publicada en 1960 (encara que no es va traduir al castellà fins a 2013), la novel·la va causar controvèrsia i va ser prohibida en alguns llocs a causa de la seua representació audaç i provocativa de la sexualitat femenina i els desafiaments que enfronten les dones en una societat tradicional.
Ens parla de dues xiques a la recerca de llibertat, qüestió que va sacsejar la Irlanda dels anys seixanta; prohibint l’obra. L’Església escandalitzada davant la història d’estes dues xiques, que oculta el retrat de tota una època. «La memòria i el llenguatge són les millors eines d’un escriptor.» Aquesta novel·la és la mostra de com la literatura ben escrita i plena d’humanitat pot ser també un acte de rebel·lia, una revolta contra les ortodòxies socials, religioses o polítiques. Us deixem un link prou rellevant.
El dimecres 28 de febrer esdevindrà la propera sessió del Club de Lectura, on Desirée Mellado (tècnica de la biblioteca) ens guiará en la lectura «Las chicas de campo», d’Edna O’Brien.
Las chicas de campo,
Las lecturas conjuntas son garantía de conexión con mucha gente y mejora de la comprensión lectora, Qui subscriu.
Sessió del Club amb Las chicas de campo.
Ahir dimecres ens vam reunir envers la taula i l’obra de Edna O’Brien. Com ja us avançàvem, la trama seguix la història de Caithleen, una jove que creix en un poble xicotet i tancat, on les expectatives socials i religioses són aclaparadores. Podem parlar d’una novel·la, narrada en 1a persona de manera biogràfica.
El tema central de la novel·la és la lluita per l’autonomia i l’emancipació en un entorn que limita la llibertat individual. A mesura que Caithleen enfronta els desafiaments de l’adolescència i la cerca d’amor, som testimonis del seu procés d’autodescobriment i resistència contra les normes imposades. Podem dividir esta primera novel·la en tres trams o punts d’inflexió. El primer seria quan mor la mare de Caithleen i passa a l’edat adulta, l’entrada en el convent i l’emancipació i arribada a Dublin. Per camins diferents, ambdues arriben al llindar de l’amor, eixe amor tan desitjat, idealitzat i per què no esperançat.
Posteriorment, es va publicar «Chica de campo», en estes memòries enlluernadores, coneixem a esta «xica de camp» nascuda en 1930 a la Irlanda rural.
BIOGRAFIA: Edna O’Brien (Tuamgraney, Condado de Clare, Irlanda, 15 de desembre de 1930), es una escriptora i guionista de cinema. En la seua obra destaca la trilogia Las chicas del Campo, La chica de ojos verdes y Chicas felizmente casadas. També és autora d’una obra dramàtica sobre sobre Virginia Woolf (1980), dos importants biografies: sobre James Joyce (1999) i sobre Lord Byron (2009).
Us esperem al següent Club de Lectura. Presteu atenció a les publicacions.