Archive for the ‘Sin categoría’ Category

Poema als indignats

jueves, junio 2nd, 2011

Indignats

                                            Excelsior

                                  Vigila, esperit, vigila,
                                  no perdes mai el teu nord,
                                  no et deixes dur a la tranquil·la
                                  aigua mansa de cap port.

                                  Gira, gira els ulls enlaire,
                                  no mires les platges roïns,
                                  dóna el front en el gran aire,
                                  sempre, sempre mar endins.

                                  Sempre amb les veles suspeses,
                                  del cel al mar transparent,
                                  sempre entorn aigües esteses
                                  que es moguen eternament.

                                  Fuig-ne de la terra immoble,
                                  fuig dels horitzons mesquins:
                                  sempre al mar, al gran mar noble;
                                  sempre, sempre mar endins.

                                  Fora terres, fora platja,
                                  oblida’t de ton regrés:
                                  no s’acaba el teu viatge,
                                  no s’acabarà mai més.

                                                  Joan Maragall

Fum, fam i brou en les calderes de Sant Francesc

lunes, mayo 16th, 2011

Que la força (de Paco Moratilla) vos acompanye!

Tal com hem fet durant els darrers anys, el diumenge 15 de maig, els membres de l’Associació Cultural Mare de Déu de l’Olivar -sempre sota el clarivident guiatge de Paco Moratilla, històric membre dels Jàguars-, tornàrem a col·laborar en l’organització de les calderes d’arròs en fesols i naps en honor de Sant Francesc de Paula. Cosa que, per sort, podem acreditar gràcies a Telefredi, que casualment passava per allí i ens féu aquesta magnífica (i patrocinada) instantània.

El centenari de Teodor Llorente

miércoles, mayo 11th, 2011

Enguany se celebra el centenari de la mort de Teodor Llorente Olivares (1836-1911), l’escriptor valencià més destacat del segle XIX, i l’autor, entre molts altres, del poema «Arròs en fesols i naps», que tan bé s’adiu amb les calderes que, any rere any, Alaquàs celebra en honor de Sant Francesc de Paula.

Teodor Llorente fou un personatge prolífic i polivalent. Poeta, periodista, historiador i polític, el seu accentuat esperit emprenedor i una gran capacitat intel•lectual li permeteren liderar el moviment literari de la Renaixença, que tingué lloc durant la segona part del segle XIX. Havia nascut a la ciutat de València el 7 de gener de 1836, al si d’una família benestant, i en 1858, en llicenciar-se en dret i filosofia i lletres, començà a exercir com a advocat. Però aquella ocupació no el complaïa, i en febrer de 1861 l’abandonà per a dedicar-se plenament a les labors periodístiques. Fou així com assumí la direcció del diari La Opinión, propietat de Josep Campo (el futur marqués), en la qual es mantingué fins a gener de 1866, moment en què fundà Las Provincias i n’esdevingué propietari i director efectiu fins a 1904, i honorífic fins a la mort, esdevinguda el 2 de juliol de 1911.

Per influència dels escriptors romàntics europeus, des de molt jove Llorente practicà la creació poètica en castellà i en valencià. De la mà del mallorquí Marià Aguiló Fuster, el seu estimat mestre, i en companyia de Vicent Wenceslau Querol, el seu company d’estudis, Teodor es convertí en un dels protagonistes dels primers Jocs Florals de València (1859), que guanyaren ell i el català Víctor Balaguer. Fou així com es lliurà a la causa de la Renaixença, cosa que el conduí a encapçalar diverses iniciatives culturals i a mantindre una intensa relació amb els escriptors valencians, catalans, balears i provençals.

Des de les columnes del diari Las Provincias, destacà com a valedor d’una Renaixença que impulsà no sols a través de la creació literària, sinó també de nombroses cròniques i ressenyes literàries. En juliol de 1878 participà en la fundació de la societat cultural Lo Rat Penat, de la qual fou segon president (curs 1879-80), i a partir de 1899 president honorari. Entre les activitats més destacades que Llorente promogué des d’aquella entitat cal destacar la fundació, en febrer de 1880, del «Centre d’excursions cientificoliteràries i artístiques del Rat Penat», que fins al juliol de 1911 practicà més d’un centenar de visites, tres de les quals a Alaquàs (1880, 1897 i 1898), en què tractava de descobrir els vestigis històrics i artístics que conservaven els pobles i municipis de la geografia valenciana. Així mateix, Llorente també dirigí les publicacions El Panorama (1867-1872) i la Revista de Valencia (1880-1883), i obtingué els títols de Mestre en Gai Saber (1887) i Cronista de la ciutat de València (1890). En molts dels seus escrits periodístics utilitzà el pseudònim de Valentino.

En la trajectòria pública i literària de Llorente cal distingir tres etapes: 1) la inicial (1836-1866), en què s’inicia en la versificació valenciana, destaca en la traducció castellana i es consolida professionalment en el món periodístic; 2) la d’assumpció social i literària, que va des de 1866, data de la fundació de Las Provincias, fins a 1874, any de la Restauració borbònica, en què s’erigeix com a poeta valencià de qualitat i periodista influent; 3) i, finalment, l’etapa de maduresa (1874-1911), en què realitza una major i més transcendent aportació social i cultural. És el moment en què excel•leix com a escriptor i intel•lectual, publica els seus millors versos i participa en política activa. Cosa que el converteix en el personatge més carismàtic i decisiu de la societat valenciana del moment, i explica que fóra distingit amb diversos homenatges, entre els quals destaca el que, a iniciativa de nombroses entitats cíviques i culturals, rebé el 14 de novembre de 1909, quan fou coronat com «Poeta de València» en el transcurs d’un dels actes més multitudinaris que fins a la data haguera conegut la ciutat del Túria.

Pel que al conjunt de la seua obra es refereix, cal destacar: en el camp de les traduccions, els volums Poesías selectas de Víctor Hugo (1860), El Corsario de Byron (1863), Leyendas de oro (1875), Fausto de Goethe (1882), Poesías de Heine (1885) i Poetas franceses del siglo XIX (1906); en el de la lírica valenciana, Llibret de versos (1885), Cartes de soldat (1897), Nou llibret de versos (1902 i 1909), Llibrets de versos (1914), Poesies valencianes (1936) i Poesia valenciana completa (1983), sense oblidar les antologies Poesies triades (1906), Antologia poètica (1958), Poesia (1996) i Lo foc sagrat de la fe (2010); en el de la castellana, Versos de la juventud (1854-1866), publicat en 1907; i en el de la història, la magna obra Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia, publicada en dos volums entre 1887 i 1902. Finalment, cal afegir: que gran part de la correspondència personal fou editada pel seu fill, Teodor Llorente Falcó, en l’Epistolari Llorente (3 vols., 1928-1936); que una mostra dels seus articles periodístics ha sigut recollida sota el títol Escrits polítics (1866-1908) (2001); i que entre les múltiples pintures, caricatures i fotografies de què fou objecte destaca el retrat que d’ell va realitzar Joaquim Sorolla.

Teodor Llorente és un dels nostres més excel•lents poetes, un clàssic de la contemporaneïtat que no sempre ha rebut el tracte i la consideració que, en justícia, li correspondrien. Exalçat pels escriptors valencians de principis de segle XX com a mestre i patriarca de les lletres valencianes, a partir de la dècada dels anys 60 començà a ser contemplat per la generació d’intel•lectuals sorgida durant la postguerra com el responsable del suposat fracàs de la Renaixença valenciana. Una consideració que féu oblidar realitats tan significatives com ara que Llorente és el literat que major qualitat aporta a la literatura valenciana del segle XIX, i que amb el pas dels anys aconseguí impregnar totes les capes socials i convertir-se en un poeta popular i simbòlic. Ens ajudarà a comprovar-ho la lectura del poema «Arròs en fesols i naps», que enguany compleix 120 anys, ja que fou redactat en 1891. Vagen, amb els versos, el nostre reconeixement i homenatge al seu autor:

Arròs en fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,

plens d’infantil alegria,

ditxosos i satisfets,

tornaven a l’alqueria

dos pobres fematerets.

L’un i l’altre, a l’escoltar

les dotze, que en so de queixa

els cridaven a la llar,

tingueren una mateixa

idea: la de dinar.

El més menut, que li guanya

a l’altre que l’acompanya

en vivor, li digué així:

–«Si fores el Rei d’Espanya,

¿què dinaries tu hui?»

Alçant el front ple d’arraps,

i soltant la llengua prompta,

li contestà: –«¿Pués, no ho saps?

¡Quina pregunta més tonta…!

Arròs en fesols i naps».

«¿I tu?» –afegí el major.

El menut llançà un suspir,

i torcant-se la suor,

li replicà: –«¿Què he de dir,

si tu has dit ja lo millor?»

Comença la campanya poètica

viernes, mayo 6th, 2011

Voteu pels poetes!

Bases del XXI Certamen (2011)

jueves, abril 14th, 2011

CONVOCATÒRIA

MODALITAT A: Poemes dedicats a la Mare de Déu de l’Olivar.

MODALITAT B: Poemes inspirats en el poble d’Alaquàs i/o en qualsevol lloc de la comarca de l’Horta Sud.

MODALITAT INFANTIL-JUVENIL: Poemes dedicats a la Mare de Déu de l’Olivar i al poble d’Alaquàs.

BASES

1. Els poemes seran originals i es podran presentar en valencià o castellà.

2. L’extensió màxima serà de dos folis escrits a una cara i a doble espai.

3. Cada participant podrà presentar com a màxim DOS POEMES inèdits en cada modalitat.

4. El jurat no acceptarà poemes que hagen sigut presentats en anteriors convocatòries.

5. L’Associació organitzadora es reserva el dret de publicar els poemes que considere oportuns.

6. Poden participar persones de qualsevol edat i condició, exceptuant els membres de la Junta Directiva. En la Modalitat Infantil-Juvenil, podran participar escolars fins els 16 anys (4t d’ESO).

7. Es concediran els següents premis:

1er Premi de 250 € en cada modalitat.

2n Premi de 150 € en cada modalitat.

3er Premi de 100 € en cada modalitat.

Els premis de la Modalitat Infantil-Juvenil consistiran en lots de material escolar. També es concediran accèssits, fins un màxim de tres per cada modalitat, consistents en un obsequi-recordatori.

A més, es donarà un recordatori del certamen a tots aquells participants que no obtinguen premi o accèssit.

8. Els premis no són acumulables, i serà imprescindible que l’autor premiat o una persona autoritzada assistisquen al lliurament a recollir-lo.

9. El termini de presentació d’originals finalitza el dia 3 de juliol de 2011 a les 24 hores. El poemes s’enviaran en suport informàtic (format word) a l’adreça de correu electrònic: poemesolivar@alaquas.net Altrament, també podran ser depositats en la bústia instal·lada a l’efecte a la Parròquia de l’Olivar, o remesos per correu postal a: XXIé CERTAMEN DE POEMES MARE DE DÉU DE L’OLIVAR, Apartat de Correus núm. 139, 46970 ALAQUÀS (València). En aquest cas, és imprescindible adjuntar-hi còpia digital.

10. Amb la finalitat de mantenir l’anonimat fins el moment del lliurament de premis, els organitzadors garanteixen la confidencialitat dels poemes que siguen enviats per correu electrònic. Els enviats per correu postal aniran sense signar, només amb el títol i en SOBRE TANCAT, INDICANT SI ÉS PER A LA MODALITAT A, B o Infantil-Juvenil. Dins d’aquest sobre se n’afegirà un altre més menut amb el títol del poema i en el seu interior el nom, cognoms, adreça postal i telèfon de l’autor.

11. Qualsevol incidència no prevista en les bases serà resolta pel jurat, el veredicte del qual serà inapel·lable. Els treballs presentats quedaran depositats a l’arxiu parroquial i el lliurament de premis tindrà lloc el dia 2 de setembre de 2011 a les 20 hores en l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs.

ALAQUÀS, març de 2011

Afanya’t, Roc, i posa les calderes al foc…

lunes, abril 4th, 2011

Cartell de l'edició corresponent a 2011

El passat dia 2 d’abril fou presentat en societat el nou cartell de la «Festa i Porrat de Sant Francesc de Paula», que com en anteriors ocasions ha sigut elaborat per Raúl Muñoz. Ens plau fer-nos-en ressò perquè és el senyal que anuncia una de les celebracions més poètiques d’Alaquàs (després del Certamen de poemes a la Mare de Déu de l’Olivar, of course), una festivitat que, per això mateix i perquè ens agrada l’arròs amb fesols i naps, compta des de fa uns anys amb la nostra entusiàstica col·laboració. Xiquet(e)s, espabileu i poseu a bullir les calderes, que el Porrat ja s’acosta…

Arrosenfesolsinapsssh…

viernes, abril 1st, 2011

Sopar de germanor liricoporratil

viernes, marzo 25th, 2011

"Ieee, Paco, posa-me'n un poquet més que estic a punt de votar a tot que sí..."

Mascletà

domingo, marzo 6th, 2011

Sr. Pirotècnic, pot començar la mascletà

Proves per a poetes

miércoles, marzo 2nd, 2011