Poema als indignats

Indignats

                                            Excelsior

                                  Vigila, esperit, vigila,
                                  no perdes mai el teu nord,
                                  no et deixes dur a la tranquil·la
                                  aigua mansa de cap port.

                                  Gira, gira els ulls enlaire,
                                  no mires les platges roïns,
                                  dóna el front en el gran aire,
                                  sempre, sempre mar endins.

                                  Sempre amb les veles suspeses,
                                  del cel al mar transparent,
                                  sempre entorn aigües esteses
                                  que es moguen eternament.

                                  Fuig-ne de la terra immoble,
                                  fuig dels horitzons mesquins:
                                  sempre al mar, al gran mar noble;
                                  sempre, sempre mar endins.

                                  Fora terres, fora platja,
                                  oblida’t de ton regrés:
                                  no s’acaba el teu viatge,
                                  no s’acabarà mai més.

                                                  Joan Maragall

13 Responses to “Poema als indignats”

Leave a Reply

*