Un any més, arròs amb fesols i naps

Calderes 2012

Arròs en fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,

plens d’infantil alegria,

ditxosos i satisfets,

tornaven a l’alqueria

dos pobres fematerets.

L’un i l’altre, a l’escoltar

les dotze, que en so de queixa

els cridaven a la llar,

tingueren una mateixa

idea: la del dinar.

El més menut, que li guanya

a l’altre que l’acompanya

en vivor, li digué així:

–«Si fores el Rei d’Espanya,

¿què dinaries tu hui?».

Alçant el front ple d’arraps,

i soltant la llengua prompta,

li contestà: –«¿Pués, no ho saps?

¡Quina pregunta més tonta!…

Arròs en fesols i naps».

«¿I tu?» –afegí el major.

El menut llançà un sospir,

i torcant-se la suor,

li replicà: –«¿Què he de dir,

si tu has dit ja lo millor?».

Teodor Llorente (1891)

48 Responses to “Un any més, arròs amb fesols i naps”

  1. PICHINCHULIN dice:

    Aquest de la foto també és de l’associació?

Leave a Reply

*